La forma originària del punk era un tipus de rock senzill i una mica sorollós per expressar-se amb els seus propis mitjans i conceptes. Més endavant, especialment amb l'aparició del hardcore punk i marcat per l'herència de l'actitud del col·lectiu Crass, es va fer present tot un ventall d'enfocaments de crítica social, posicionaments polítics, i afinitat a campanyes de protesta.
En els seus inicis, el punk era una música molt simple i crua, de vegades descurada: un tipus de rock senzill, amb melodies simples de durades curtes, sons de guitarres amplificades poc controlats o sorollosos, pocs arranjaments i instruments, i, en general, de compassos i tempos ràpids.
Les línies de guitarra es caracteritzen per la seva senzillesa i la cruesa del soamplificat, generalment creant un ambient sonor sorollós o
agressiu heretat del garage rock. El baix, en general, segueix només la línia de l'acord i no busca adornar amb octaves ni arranjaments la melodia.
La bateria per la seva banda porta un tempo accelerat, amb ritmes senzills de rock.
Les veus varien des expressions fortes i fins i tot violentes o
estripades, expressives caricatures cantades que alteren els paràmetres convencionals de l'acció del cantant, fins a formes més melòdiques i elaborades.
